GUIÓ EXPOSITIU ESPECTACLE AUDIOVISUAL ILLA DE LA PIETAT
(VIC: UN VIATGE PEL TEMPS I L’ART)
Som aquí…
A Vic, Osona… i al seu cor:
Al punt més alt del centre històric…
On la ciutat va començar.
En aquest punt precís conflueixen totes les èpoques… En aquesta ciutat s’hi venen a trobar totes les històries…
Busquem les seves petjades en l’art…
Cada estil ens dona pistes d’un instant de la història.
L’art ens farà de guia en aquest viatge…
Ens disposem a viatjar dos mil anys enrere…
(AUSO, CIUTAT TRIBUTÀRIA DE ROMA – ART CLÀSSIC)
Som al segle I d. de C. ….
Qui habita aquest lloc?
Des de fa segles, el poble iber dels ausetans viu en aquest territori.
Més tard la civilització romana s’hi instal·la: comerciants, soldats i ciutadans que adoren els seus déus.
És aquí, en el punt més alt, on es funda Auso.
I aquí mateix s’hi erigeix el temple…
És una ciutat important en la jurisdicció romana.
Per aquí passa una de les vies que comunica la Gàl·lia i Barcino, Barcelona.
Del passat iber…
…i del passat romà, Osona en guarda secrets que han pogut sobreviure fins ara.
Però venen temps difícils. L’imperi cau i els segles passen entre cultures: carolingis, visigots, sarraïns…, tots volen fer-se un lloc aquí.
(EL VIC DE L’ANY 1000 – ENTRE ELS MONTCADA I EL BISBE OLIBA – ART ROMÀNIC LLOMBARD)
Hem arribat al segle IX.
Mireu! És el comte Guifré.
Baixa dels Pirineus i està a punt de decidir on farà el seu castell comtal per repoblar la plana…
Just aquí.
On hi havia el temple romà… És clar…
Just on som ara es construeix el castell.
El Vic medieval és, doncs, un Vic amb dues jurisdiccions.
Una regida pel comte i l’altra pel bisbe.
El comte domina la part alta de la ciutat i a la part baixa s’hi refunda la seu episcopal.
I l’antiga Auso es converteix en un Vic dividit:
Hi ha dames, cavallers…, i els comtes al castell dels Montcada.
Hi ha clergues i canonges al voltant de la Seu del Bisbat.
I, entre ells, també tensions i conflictes.
Des del seu origen i al llarg de la història, el Bisbat tindrà un paper cabdal en la vida cultural de Vic.
Figures com Gerbert d’Orlhac, l’estudiant que es converteix en el Papa Silvestre II, o el bisbe Ató i el bisbe Oliba seran importants en aquesta època.
S’engrandeix la catedral i es crea l’Escriptori, que és l’origen dels futurs estudis superiors.
Pensament, ciència i art entren a la ciutat de la mà de l’Església, i ja no l’abandonaran mai.
Vic es convertirà en un centre de poder i de cultura i en una de les ciutats més importants de Catalunya.
L’art romànic llombard s’estén per tot el comtat d’Osona i la Catalunya Vella.
Encara avui, podem fer un viatge a la riquesa artística medieval a la majoria de parròquies de la comarca.
Però també un recorregut emocionant pels carrers estrets del centre històric de la ciutat de Vic.
En els segles que seguiran tot creixerà. I Vic rebrà el títol de ciutat.
Les torres i les muralles protegiran el castell, la catedral i entre ells una gran esplanada on es fa el mercat…. tota una icona: la plaça del Mercadal.
Els carrers s’omplen d’artesans, mercaders, i també de canvistes i prestadors… I durant gairebé dos segles, fins i tot s’hi constitueix un petit call jueu amb la seva sinagoga.
Però també vindran temps foscos, amb lluites entre senyors feudals… I amb la pesta negra, la desolació.
(LA UNIFICACIÓ DE LA CIUTAT – ART GÒTIC)
Som al segle XV.
Ens rep un rei: Alfons IV el Magnànim.
Ell signa el privilegi que unifica la ciutat en un sol consell municipal.
Els vigatans i les vigatanes són un sol poble.
S’acaben els vells conflictes i l’esplendor de la ciutat creix.
Vic renova espais dins de muralles influenciats per l’estil gòtic.
Les finestres s’obren cap al cel, tant en l’arquitectura eclesiàstica com en la civil.
Fora muralles els antics ravals creixen.
Ja fa un segle que un nou pont obre una nova entrada a la ciutat.
El gòtic de les formes esveltes encara té empremta a la ciutat…, només cal saber-lo trobar.
Toquem el cel i ens deixem endur endavant.
(DINAMISME URBÀ I ECLESIÀSTIC – ART BARROC)
El canvi de la ciutat barroca començarà amb una demolició.
Aterrem en una època nova, després d’un renaixement amb poc llegat.
Durant molt temps, diferents generacions de mestres d’obra i escultors de la família vigatana dels Morató juntament amb tallers d’artesans altament qualificats es posen al servei de l’art civil i eclesiàstic.
Estudiants i artistes es barregen amb artesans i comerciants.
I per què la demolició?
Doncs al segle XVII, per un pla de fortificació que no s’arriba mai a materialitzar s’enderroca gran part dels ravals de la ciutat.
Es perden moltes mostres de romànic i gòtic.
Però això dóna lloc a una nova planificació urbana.
Al voltant del cor medieval es construeixen nous convents.
Els ordes religiosos formen part de la vida cultural moderna de Vic.
El perfil de la ciutat canvia amb una nova via que la circumval·la i amb el primer barri de traçat lineal: l’Eixample Morató.
És una època de bonança i esplendor.
El Mercadal segueix sent el pulmó econòmic de la ciutat. Però ara la plaça s’ennobleix.
Les cases d’hivern dels grans propietaris rurals de la comarca s’alcen aquí i per tota la ciutat.
Cases per lluir el seu patrimoni i balcons des d’on fer-se veure i observar la vida des dels seus privilegis.
El barroc vigatà és un estil propi que es troba per tota la ciutat. Rere les façanes austeres, els interiors són plens de teatralitat, art, llum i dinamisme.
Símbol d’una ciutat que creix i guanya pes cultural a tot el territori.
No us deixeu enlluernar, és hora de deixar el barroc i avançar.
(EL VIGATANISME, A CAVALL ENTRE ELS SEGLES XIX I XX – L’ART DEL MODERNISME A LES AVANTGUARDES.)
Xxt…
Per entendre aquesta nova etapa del viatge, primer hem de passar per la Biblioteca Episcopal…
Aquell fil iniciat per l’escriptori ha seguit viu al llarg del temps amb la Universitat Literària del segles XVI i XVII i ara amb el Seminari i amb aquesta biblioteca impulsada pel bisbe Francesc de Veyan…
Entre aquests llibres s’hi formaran generacions d’intel·lectuals, eclesiàstics i professionals rellevants dels segles XIX i XX.
Un d’ells fou el pensador i polític Jaume Balmes…
… un altre el poeta Jacint Verdaguer…
Anys més tard també el bisbe i pensador Torras i Bages…
… I serà cabdal per un artista reconegut internacionalment com és el pintor Josep M. Sert.
Us imagineu la vida cultural de la ciutat amb tots aquests personatges i molts d’altres…?
L’impuls artístic entre finals del XIX i principis del XX posen Vic al primer pla de la vida cultural catalana.
Corrents com el vigatanisme, la Renaixença, i el modernisme es succeeixen deixant un rastre esplèndid a la ciutat.
La influència de les institucions eclesiàstiques va marcar la societat: estudiants, seminaristes, noves congregacions… El retrat d’un ambient que identificarà Vic com la ciutat dels sants.
Podem descobrir tot un nou paisatge urbà d’arquitectura civil…
…i industrial, amb dos sectors en creixement: la indústria de la pell i la de l’elaboració d’embotits.
(VIC ARA – VIC CIUTAT D’ART)
Tornem.
Som de nou aquí.
Al Vic del present…
Qui hi trobem?
Artistes…
Comerciants…
Estudiants…
Vida!
Ens deixem seduir per l’art i la cultura…
Vic guarda el patrimoni per explicar-lo…
Difon i genera coneixement…
Promou l’expressió artística…
Vic té un cor que atrau.
La plaça és icona i força.
Passegem pels mercats i les fires tot l’any.
L’energia de la plaça s’estén cap a tots els carrers.
Vic és comerç de proximitat i de qualitat.
Art, Cultura, Vida…
Hem viatjat per Vic durant segles.
Però ho tenim tot a tocar…
Sortim a descobrir-lo?
Sortim a gaudir-ne.
***********************
